Inconscientment m'has acompanyat durant més de 12 anys i m'has ensenyat els camins del rock. Perquè la teva manera de viure ha sigut, és i serà ROCK.

Segur que ja has montat una bona juerga per allà.

Potser estàs fent un duel guitarrero (brutal, segur!) amb en Jimi. A la bateria en John i al baix en Phill, clar!.

Evidentment tocaràs el sitar amb el teu estimat George i amb l'Ananda - recorda-ho: his name is Ananda! -

Beuràs amb en Jim.

Fumaràs amb en Bob.

Cantaràs amb la Janis i amb en Freddy.

Xerraràs amb en John de com està el món i què hauríem de fer per millorar-lo.

Tornaràs a estar amb en Pau: "los temibles hermanos Cardona juntos de nuevo!"(*).

I també amb en Marc.

Podràs retrobar-te amb tots els teus jos. Amb els Ninyíns. Podràs tornar a ser dona, orangutan, neanderthal, xinès, acòlit de jah i negre superbailongu.(**)

I ho ompliràs tot dels teus quadres i dibuixos. De la teva música. Del teu art. De la teva filosofia. Del teu bon rotllo. Del teu bon humor.

Algun dia o altre jo també faré aquest viatge… i qualsevol es perd aquesta festa!.

Mentrestant, continuaré resistint en el món lliure.

Gràcies per ajudar-me a descobrir la banda sonora de la meva vida.

Petons i una forta -però tendra- abraçada.

Glòria Mora Bonbehí

pd: Ens veiem al planeta d'estany.

(*)extret del text d'en Sergi Carós, baixista de Joan Cardona & la Ninyin's Mine

(**)referent al text que va escriure ell, publicat a la revista Enderrock nº65